et miro

i no em reconec

Brindo pels dies que mai saps com acabaran!

A veces todo se remueve por dentro.

Las manos frías,
la vista turbia,
la piel seca,
las uñas largas,
las puntas abiertas,
las ojeras oscuras.

Y por fuera todo resta igual.

aquelles coses que un fa automàticament i que des de fora semblen tan complicades:

recollir-se el cabell, fer-se una cua, monyo, trena, cuetes, mitja cua, posar clips, pinces, diademes, passadors, mocadors...

créixer

despendre's

i no mirar enrera

Per demà resulta que m'haig de fer nous propòsits pel 2011... sona estrany fer propòsits d'un dia per l'altre, com si res. Però és un bon moment per parar, pensar i valorar una miqueta el recorregut que hem fet. 

Després mai recordem els desitjos que havíem demanat, el que ens havíem promès, a qui vam mirar més intensament al brindis, en què vam pensar mentre bufàvem espelmes... però és una oportunitat per deixar anar l'inconscient i que ens expliqui què li treu la son. Total, somiar és gratis -encara-. 

Sort per aquest nou any*

Em desvio del camí.

Em perdo amb l'horitzó a la vista.