la confirmació

La gent va i ve, però sempre es queda.
M'agrada recuperar la mateixa sensació, el mateix compartir, la gràcia i la confiança selectiva. Confiança selectiva perquè no amb tothom juguem les mateixes cartes, el millor es conèixer a què pots jugar amb cadascú. Triar confessions. Però encara millor és que, independentment de les confidencialitats que otorguis a cadascú, tots et percebin igual, tots et coneguin realment.
Per això es queden, encara que marxin i tornin a marxar.


És clar, sempre hi ha l'exepció que confirma la regla. Tu.

reviure't
sense mirar enrera
sense interrogar el demà
oblidant la por
deixant-te anar la mà

calen hòsties, discussions i llàgrimes per veure més enllà... a tots us passa el mateix, oi?

Happy End?

Els finals mai són feliços -tampoc vull dir que siguin sempre infeliços-
Els finals no acaben, simplement comencen.

Passem una pantalla més d'aquest vídeojoc
on ni es guanya ni es perd, es sobreviu

Quan et sents estimat te'n vas a dormir sentint com si tothom t'abracés alhora.

o caes en un pozo sin final

o consigues subir más allá de la escalera

se trata de ver los peldaños como metas

y los tropiezos como un paso más

situaciones caseras graciosas... (I)

Cuando tu gato se pone tan pesado que puede con la paciencia de tu padre y éste lo amenaza:

"te callas o te pego una patada en el hígado?"

y el gato se calla.